L’onicologia: coneixement essencial sobre les malalties i alteracions de les ungles

Les ungles són una estructura aparentment simple, però el seu estat pot revelar molt sobre la nostra salut dermatològica i fins i tot sobre desequilibris interns. Des de la perspectiva de l’onicologia, la branca de la dermatologia que estudia de manera profunda totes les alteracions unguials, explorem un camp imprescindible per a la detecció primerenca de múltiples malalties. En aquest article, presentem una visió rigorosa, detallada i completa per entendre les principals afectacions de les ungles, els seus símptomes i els abordatges més actuals.

Comprendre l’estructura de l’ungla per detectar alteracions amb precisió

Les ungles estan formades per diverses parts anatòmiques que treballen conjuntament. Conèixer-les és essencial per identificar canvis subtils que poden indicar malaltia:

• Làmina unguial: la superfície dura i visible de l’ungla.
• Matriu unguial: la zona on es genera l’ungla; d’aquí provenen molts trastorns.
• Llitet unguial: teixit situat just sota l’ungla, sensible a afectacions vasculars o nutricionals.
• Cutícula: barrera protectora natural que evita la penetració de microorganismes.
• Placa unguial: conjunt estructural total de l’ungla.

Quan apareixen alteracions en qualsevol d’aquestes parts, el cos està enviant un senyal que cal escoltar.

Les principals causes de les alteracions unguials

Les malalties de les ungles poden tenir múltiples orígens. Entre les causes més habituals es troben:

1. Malalties dermatològiques

Diverses patologies de la pell es manifesten també en les ungles, destacant:

• Psoriasi unguial: provoca taques en oli, pitting (foradets), engruiximent i fragilitat.
• Dermatitis atòpica: pot causar inflamació periunguial, canvis de color i fragilitat.
• Liquen pla: responsable de solcs longitudinals i ungles primes o trencadisses.
• Infeccions micòtiques (onicomicosi): generen coloració groguenca, deformació i despreniment.

Aquestes afeccions requereixen diagnòstic precís i tractament específic, ja que sovint evolucionen de manera crònica.

2. Dèficits nutricionals i desequilibris metabòlics

Les ungles són un marcador molt sensible de l’estat nutricional i mineral del cos.

• Dèficit de ferro: pot provocar línies verticals, fragilitat o ungles en forma de cullera.
• Falta de vitamines del grup B: relacionades amb ungles febles, pàl·lides o amb estriacions.
• Manca de zinc: causa creixement lent, taques blanques i irregularitats estructurals.
• Problemes de tiroide: poden provocar ungles primes, que es desenganxen fàcilment.

3. Patologies sistèmiques

Les ungles poden reflectir malalties internes, com:

Malalties autoimmunes: alteracions diverses, incloses inflamació periunguial persistent.

Malalties cardiovasculars: aparició de línies de Beau o coloracions blavoses.

Afeccions hepàtiques: ungles blanques o amb mitges llunes molt marcades.

Diabetis: predisposició a infeccions unguials i engrossiment.

Símptomes més comuns d’alteracions unguials que cal vigilar

Determinats signes visibles poden indicar trastorns importants. Entre els més rellevants destaquen:

• Canvis de color: groc, verd, blau, blanc o marronós.
• Deformacions estructurals: solcs, engruiximent, ondulacions, trencament.
• Despreniment parcial o complet: pot ser signe d’infecció o malaltia sistèmica.
• Dolor o inflamació: indica infecció bacteriana, traumatisme o patologia inflamatòria.
• Fragilitat extrema: associada sovint a dèficits nutricionals o agressions externes.

Quan aquests símptomes persisteixen, és imprescindible una valoració dermatològica especialitzada.

Les malalties unguials més freqüents i la seva descripció detallada

Onicomicosi

La infecció per fongs és una de les patologies unguials més habituals. Provoca:

• Ungles groguenques o marronoses
• Engruiximent progressiu
• Esberlament lateral
• Mala olor en alguns casos

El tractament combina antimicòtics tòpics o sistèmics i mesures d’higiene estrictes.

Psoriasi unguial

Afecta fins al 50% de les persones amb psoriasi. Els símptomes clau inclouen:

• Pitting o petits forats a la superfície
• Separació de l’ungla (onicòlisi)
• Taques groguenques o taronges
• Fragilitat i irregularitats

Requereix tractament dermatològic personalitzat amb teràpies tòpiques o sistèmics segons la gravetat.

Paroníquia

Inflamació del plec unguial causada per infeccions bacterianes o irritacions repetides.

• Presenta envermelliment, dolor i líquid purulent.
• Pot fer-se crònica en persones que manipulen aigua o productes químics.

Traumatisme unguial

Impactes repetits o pressió mecànica, especialment per pràctica esportiva o calçat inadequat, poden desencadenar:

• Hematomes
• Deformacions temporals
• Pèrdua de l’ungla

En casos recurrents, cal descartar patologia estructural o infecció secundària.

Diagnòstic dermatològic: com identifiquem les alteracions unguials

L’estudi de les ungles requereix eines diagnòstiques específiques:

• Exploració visual detallada amb dermatoscòpia.
• Cultiu microbiològic per confirmar infecció fúngica o bacteriana.
• Biòpsia unguial en casos complexos o de sospita d’afecció autoimmune.
• Proves de sang per descartar dèficits nutricionals o problemes sistèmics.

Un diagnòstic precoç és essencial per evitar complicacions i cronificació.

Tractaments més efectius per a les malalties i alteracions unguials

El tractament dependrà de la causa:

Tractaments mèdics

• Antifúngics tòpics i sistèmics
• Corticoides (tòpics o infiltrats en casos de psoriasi o inflamació)
• Antibiòtics per a infeccions bacterianes
• Immunomoduladors en patologies autoimmunes

Cures domiciliàries essencials

• Mantenir les ungles curtes i netes
• Evitar la humitat excessiva
• No arrencar cutícules
• Utilitzar guants en tasques domèstiques
• Triar calçat còmode i transpirable

Tractaments avançats

• Làser per onicomicosi
• Teràpies biològiques en psoriasi severa
• Rehabilitació unguial en deformacions estructurals

Com prevenir les alteracions unguials

Per mantenir unes ungles sanes i fortes recomanem:

• Seguir una alimentació rica en vitamines i minerals: biotina, zinc, ferro i proteïnes.
• Practicar higiene correcta, sense manipulacions agressives.
• Reduir l’ús de productes químics i esmaltadors continus.
• Evitar hàbits perjudicials com mossegar-se les ungles.
• Realitzar revisions dermatològiques periòdiques si existeixen antecedents.

Conclusió

L’estudi de les ungles és una eina molt valuosa per detectar malalties dermatològiques, dèficits nutritius i patologies internes. La onicologia permet una mirada profunda i precisa que contribueix al diagnòstic precoç i al tractament adequat. Davant qualsevol canvi persistent en les ungles, cal consultar un professional per evitar complicacions futures.